Una mica d’ànims per un dimarts que alhora és dilluns… Val la pena mirar enrera i veure com un cap de setmana et pot donar energies… El millor de llevar-se d’hora i esmorzar encara de nit és que pots observar coses tan boniques com aquesta sortida de sol desde els llacs del Carlit. Les muntanyes que es veuen són les que conformen l’Olla de Núria.

Fer el cim, quina sensació! Et sents petit i alhora tan gran… realment crea dependència! Espero poder posar més imatges de cims en les properes setmanes, si la tendinitis i el genoll em deixen…

Si hi ha una manera de disfrutar la Vall de Núria, és caminar pels diferents camins i senders que trobem a tota la zona. Aquest cap de setmana ens vam animar a pujar desde Queralbs fins al santuari de Núria per l’antic camí, molt ben marcat, com podeu veure. L’endamà vam arribar fins al Puigmal, però això ja us ho explicaré a la següent foto!

Avui, ordenant una miqueta els arxius del disc dur, he trobat unes quantes fotos de les que encara vaig fer en analògic, i que posteriorment vaig poder passar a cd. I m’ha cridat l’atenció aquesta rosa blanca, que si no recordo malament vaig fotografiar ara fa dos anys al parc de Betanzos, prop de La Corunya, on viuen uns amics. Espero que us agradi!

De bon matí, vam començar la nostra ascenció al Pedraforca; un día en principi ideal es va convertir, segons després d’arribar al refugi, en un día de tempesta i calamarça! Però va valdre la pena pujar al cim i veure la serra del Cadí… Excursió recomanable de juny a setembre; això sí, sortiu d’hora, a trenc d’alba, o suareu de valent!

Passejant per diferents poblets propers a Viena, es poden veure molts negocis antics, llocs que ens transporten a altres temps… Aquests negocis normalment estan ben conservats i els porten les families de tota la vida. Aquesta porta em va agradar especialment…

Tornem de vacances i de nou la rutina… però els records es queden sempre amb nosaltres! Aquest estiu he disfrutat d’algunes de les ciutats més boniques d’Europa, entre elles, Siena; on sembla que el passat medieval no vol abandonar els carrerons i places que formen ja part del patrimoni de la humanitat. Aqui teniu un detall que em va cridar l’atenció.

Passejant per diferents llocs, sempre ens trobem amb tancats electrificats o bé amb punxes que ens separen de les vaques o altres animals que pasturen pels camps… a qui protegeixen, a ells o a nosaltes?

Avui és dilluns, i després d’un cap de setmana genial envoltats de natura, em toca tornar a la realitat… Sort que sempre podré mirar les fotos que vaig fer; com la d’aquest camp de girasols prop de Sant Feliu de Pallerols.

L’ús del macro serveix per poder fotografiar animalons com aquest! Us haureu d’arrastrar pel terra, omplir de fulles seques i petits insectes, cremar-vos sota el Sol… però, al menys per a mí, val la pena…